Amb el canvi d’any, qui més qui menys se sent amb la necessitat de proposar-se coses a millorar de cara a l’any que està a punt de començar. No és pas una mala idea, perquè això implica que ens autoavaluem a nosaltres mateixos, que tenim clar quins aspectes de la nostra vida són millorables i que som conscients que hi ha coses que no les fem prou bé. I fixar-se una data concreta és el punt de partida per començar a canviar: l’inici d’any és un clàssic, però pot ser també l’inici del curs escolar, el dia de l’aniversari o qualsevol altre dia que considerem assenyalat.

El problema és quan aquesta autoavaluació es converteix en una arma de doble tall: aspectes millorables segons quins barems? No ho hem fet prou bé comparat amb qui? Si això es tradueix en una autoexigència difícil de complir, perquè és impossible encaixar-la de manera senzilla en la nostra rutina diària, per exemple, els bons propòsits es converteixen en paper mullat o, en el pitjor dels casos, ens perseguiran i ens faran sentir culpables per la nostra poca força de voluntat, quan el problema segurament no és aquest.

Objectius sobredimensionats

Molts estudis posen de manifest que molt poca gent aconsegueix complir els propòsits per al nou any. Però perquè passa? Doncs sovint perquè són objectius sobredimensionats, que requereixen un esforç important i sostingut en el temps sense una recompensa tangible, i perquè molts vegades es fixen per inèrcia en comparació amb altra gent però en realitat no són les nostres fites.

Per això, els professionals de la psicologia acostumen a recomanar que els bons propòsits que ens fixem encaixin en cinc característiques, que es denominen SMART per les seves sigles en anglès:

–Específics. Han de ser fites tan concretes com sigui possible. “Ser més bona persona”, per exemple, seria el súmmum de la poca concreció. En canvi, fer una dieta més saludable, amb un calendari concret d’àpats per a la setmana, és molt menys dispers.

–Mesurables. És millor fixar-se metes que puguem mesurar com avancen, encara que sigui poc a poc. Com podria ser perdre pes. 

–Assolibles. No ens podem fixar propòsits que sobrepassen les nostres capacitats o que sabem del cert que interferiran en el nostre dia a dia.

–Realistes. Lligat amb l’anterior, ens hem de proposar coses que sabem que podem complir, que ens ajudaran a millorar. Però que no faran capgirar la nostra vida de dalt a baix.

–Temporitzats. Si ja és difícil mantenir la constància durant 30 dies, imagineu-vos durant tot un any. Molts propòsits no es compleixen per això, perquè la disciplina decau amb el pas del temps. Per tant, és millor fer propòsits que compleixin les cinc característiques anteriors i, a més, siguin curts en el temps. Si el complim, doncs ja ens podem plantejar el següent graó. És el cas, per exemple, de fer esport: cal anar avançant a poc a poc.

Una llista molt personal

Molts psicòlegs també proposen que, abans de fer la llista de propòsits per al nou any, ens fem a nosaltres mateixos diversos preguntes. Com per exemple, què hem anat postergant en anys anteriors i és necessari resoldre. O què ens agradaria aprendre o crear en l’any que comença. El més important, doncs, és fer-se cadascú una llista a mida, més que no pas buscar-ne una qualsevol a internet, perquè aquesta és la millor garantia de poder complir-la.