Què no s’ha de fer abans d’una radiografia

Un gran nombre de decisions mèdiques es prenen amb el suport de proves complementàries. Una de les més habituals són els exàmens radiològics i, encara que no tots necessiten una preparació prèvia, és important saber què es pot fer (i què no) abans de la prova.

La radiologia és l’especialitat mèdica que crea imatges de l’interior del cos per mitjà de raigs X, ultrasons o camps magnètics, entre altres tècniques, per diagnosticar malalties. Aquesta mena de proves, a vegades, també poden ajudar a fer el pronòstic d’algunes patologies. El radiòleg interpretarà aquest tipus de proves per imatges a la recerca de senyals que puguin suggerir algun tipus de problema.

Es tracta d’un examen indolor que permet veure l’interior del cos i detectar, per exemple, fractures i infeccions als ossos, artritis, deteriorament dental o tumors, tant benignes com cancerígens. Les proves radiològiques també es fan servir per diagnosticar problemes del tracte digestiu, fins i tot per corroborar la presència de cossos estranys a l’estómac.

Preparar-se per a una radiografia

El més important és mantenir la calma i anar a la cita amb tranquil·litat, ja que és una prova que no causa dolor ni molèsties. En funció del tipus de radiografia, el metge especialista indicarà algunes pautes prèvies a l’examen, com ara un possible dejuni. En la majoria de casos, aquest dejuni no cal. Si cal, generalment significa no menjar ni ingerir líquids les 8 o 12 hores prèvies a l’examen.

A més, abans de la prova, és important entendre el procediment i consultar amb el metge qualsevol dubte, a més de comentar, en el cas de les dones, si s’està en etapa de lactància o embarassada. És important explicar-ho també si no se n’està segura, però no es pot descartar un embaràs: tot i que el perill en la majoria de proves és mínim, cal prendre precaucions. Alguns dels exàmens no es podrien fer.

D’altra banda, es recomana seguir aquests consells senzills, que facilitaran el moment de l’examen:

• Fer servir roba còmoda. Per norma general, el pacient s’ha de treure la roba de cintura cap amunt, així que aquell dia no és aconsellable optar per una camisa amb botons, cremalleres, adorns o que sigui difícil de descordar. Tampoc no són una bona opció les peces de roba ajustades.
• Deixar a casa els complements. També cal, abans de fer un examen radiològic, treure’s el rellotge, els anells i la resta de joies; igual que les ulleres i els objectes de metall. Aquestes peces de joieria són visibles en una radiografia i podrien interferir en la visió dels músculs o els ossos del pacient. Per això l’especialista sempre demana que es treguin.
• Buidar la bufeta abans de la prova. Un cop iniciada, el pacient no es podrà moure ni abandonar la sala, ni tan sols per anar al bany. Per això, a vegades, s’aconsella no beure massa aigua, moments abans, tret que, en funció de la prova, el metge ho demani.
• Arribar amb temps. Pot semblar una obvietat, però és important arribar amb temps a la cita. És possible que el pacient hagi d’omplir algun formulari. Fins i tot, en certs tipus de radiografies, abans de la prova cal prendre un mitjà de contrast –que poden ser pastilles o solucions líquides– que permeti demarcar àrees concretes del cos.

Les proves radiològiques més habituals

• Radiologia simple. És el mètode de radiodiagnòstic més comú. Aquesta prova, basada en els raigs X, es regula perquè el pacient rebi la mínima quantitat d’exposició a la radiació. És habitual per visualitzar l’abdomen, el tòrax o la sèrie òssia. Sol ser ràpida i no causa molèsties al pacient. Això sí, com que fa servir radiacions o raigs X, les dones embarassades, o que puguin estar-ho, han d’avisar el metge, que decidirà si s’ha de fer la radiografia o no. Es fa de manera ambulatòria i, quan s’acaba la prova, el pacient pot tornar a fer la seva vida habitual.
• En aquest cas, les imatges s’obtenen mitjançant ultrasons, per la qual cosa no tenen cap efecte per a la salut i fins i tot es poden repetir. Són proves que no necessiten preparació prèvia específica i també són aptes per a dones embarassades. De fet, en la gestació és un dels exàmens freqüents per comprovar el desenvolupament del fetus.
• Ressonància magnètica. Per aconseguir les imatges d’aquest tipus de ressonàncies es fan servir camps magnètics, cosa que pot contraindicar la prova en alguns pacients. És un examen que no es recomana a pacients que portin implants, marcapassos o pròtesis.

Dra. Claudia Pueyo
Centre mèdic Atlàntida