La primavera és una època de l’any propícia per a les al·lèrgies, un factor que pot ser molt perjudicial per a les persones que pateixen asma. Aquesta malaltia respiratòria crònica és la més freqüent en la infància i l’adolescència en països industrialitzats. El més habitual és que l’asma aparegui durant la infantesa, però es pot desenvolupar a qualsevol edat.
No se saben amb exactitud les causes que provoquen aquesta malaltia, però els experts l’associen a diversos factors. Els episodis d’al·lèrgia (als àcars, al pol·len, als animals domèstics…) en poden ser un desencadenant no obstant això, també hi ha el fum del tabac, els insecticides i pintures, les infeccions respiratòries víriques (el principal desencadenant en infants) i fins i tot l’exercici físic.
Cada cop és més evident també la relació entre la malaltia i els condicionants ambientals i per això cal buscar ambients saludables per minimitzar-ne les causes. També sembla provada una predisposició genètica: molts malalts tenen antecedents a la família d’asma, al·lèrgies o èczemes.
Els símptomes més comuns de l’asma són:
Els símptomes poden empitjorar a la nit i la matinada, poden aparèixer diverses vegades al dia o a la setmana i canvien d’una persona a l’altra. També és habitual que els atacs d’asma s’alternin amb períodes sense símptomes. De fet, quan comença en infants petits, sol ser asimptomàtica a partir dels 5-7 anys, sobretot si no hi ha al·lèrgies. Quan apareix més tard, la malaltia acostuma a ser més llarga.
Per diagnosticar-la, els metges solen auscultar els pulmons, fer servir proves de funció pulmonar (espirometria) per detectar una obstrucció reversible dels bronquis, proves d’al·lèrgia, radiografies de tòrax o anàlisis de sang per detectar un tipus de glòbul blanc (eosinòfils) associat a l’asma.
L’asma es produeix per una inflamació dels bronquis, que els obstrueix i provoca dificultats perquè hi passi l’aire. Per a tractar-la, els metges solen fer servir dos tipus de medicaments. D’una banda, els broncodilatadors per via inhalada, que fan que els bronquis s’obrin i que s’usen en períodes curts de temps. I de l’altra, els antiinflamatoris (com els corticoides inhalats), que es fan servir en períodes més llargs, fins i tot quan no es tenen símptomes.
L’asma no es cura, però amb els tractaments es pot aconseguir que el malalt pugui dur una vida pràcticament normal, amb els símptomes molt disminuïts. Per això també és important seguir algunes recomanacions per a la prevenció: deixar el tabac, evitar el contacte amb allò que produeix al·lèrgia (en cas que se’n tingui la confirmació), posar-se la vacuna de la grip anual i promoure entorns saludables, tant a casa, com a la feina i els espais comunitaris. L’any 1998 es va declarar el 4 de maig Dia Mundial de l’Asma.
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
