Verola del mico: quins símptomes té i com es transmet? 

La verola símica, o verola del mico, produeix símptomes semblants a la verola en el passat. Des de fa uns mesos, se n’han identificat molts casos en països no habituals, cosa que ha portat l’Organització Mundial de la Salut a declarar la verola del simi una emergència sanitària internacional. 

La verola símica és una malaltia provocada per un virus transmès dels animals a les persones. Hi ha diverses espècies d’animals susceptibles al virus de la verola símica. Els més comuns són els esquirols llistats, els esquirols arborícoles, les rates de Gàmbia, els lirons nans africans, els primats no humans i d’altres. 

Els símptomes d’aquesta patologia són semblants als que s’observaven en els pacients de verola en el passat, tot i que solen ser menys greus. Aquest tipus de malaltia es dona, principalment, a Àfrica, sovint a prop de selves tropicals, tot i que la seva presència està augmentant a les zones urbanes. 

De fet, des del mes de maig del 2022, s’ha informat de múltiples casos, aproximadament, en 70 països on la malaltia no és endèmica. Amb això, s’ha corroborat una transmissió interpersonal fora d’Àfrica, cosa que ha provocat que l’Organització Mundial de la Salut declari que aquest brot de verola del mico és una emergència de salut pública de preocupació internacional. 

Aquests són els símptomes principals de la verola del mico 

Els símptomes de la verola símica poden aparèixer entre 5 i 21 dies després de l’exposició. El temps entre l’exposició i l’aparició de símptomes es diu període d’incubació. Aquest virus es pot transmetre mentre la persona (o animal) tingui símptomes; és a dir, des de l’aparició dels símptomes fins que es curen la granissada i les crostes. 

Aproximadament d’1 a 4 dies després de tenir febre, apareix una granissada a la pell. Habitualment surt a la cara, les mans o els peus, i després s’estén a altres parts del cos. La granissada de la verola del mico passa per moltes etapes. Les taques planes es tornen butllofes. Després, les butllofes s’omplen de pus, formen una crosta i cauen, en un termini de 2 a 4 setmanes. 

Els símptomes més habituals són:  

• Febre 
• Granissada a la pell 
• Mal de cap 
• Dolors musculars i d’esquena 
• Calfreds 
• Cansament 
• Ganglis limfàtics inflamats 

Quant dura?

La verola del mico sol ser una malaltia autolimitada i els símptomes poden durar de 2 a 4 setmanes. L’evolució depèn de diversos factors, com ara el grau d’exposició al virus o l’estat de salut de la persona. 

Els casos més greus solen tenir lloc entre la població infantil, i si hi ha complicacions normalment són infeccions secundàries, per exemple, de la còrnia. 

Com es transmet? 

El virus de la verola del mico es transmet en dos sentits. D’una banda, un animal pot encomanar una persona. Però, de l’altra, i cada cop de manera més habitual, hi pot haver transmissió entre persones. 

La transmissió d’animal a persona és:  

• A través de la sang o de líquids corporals, incloent-hi les gotes salivals o respiratòries.
• A través de lesions de la pell o les mucoses d’animals infectats.
• A través de mossegades o esgarrapades d’un animal.
• A través de la preparació i el consum de carn d’animals infectats.

La transmissió interpersonal és: 

• A través del contacte estret i prolongat cara a cara.
• A través del contacte físic íntim.
• A través del contacte amb roba o llençols contaminats.
• A través de crostes o líquids corporals. 

Què es pot fer per no contagiar-se de la verola del micp? 

Tant per no encomanar-se d’aquesta malaltia com per no transmetre el virus de la verola del mico, és important prendre unes quantes mesures. Es recomana: 

• Evitar el contacte estret amb persones que tinguin granissades.
• Evitar manipular roba, llençols o altres objectes que hagin estat en contacte amb una persona o un animal infectat.
• Aïllar les persones infectades.
• Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó després del contacte amb un animal o una persona infectada. 

Hi ha vacunació contra la verola del mico? 

Avui hi ha dues vacunes que contribueixen a prevenir la malaltia i a reduir-ne la gravetat en cas de contagi. Es pot vacunar les persones que hagin estat un contacte estret d’un cas confirmat de verola del mico, i també persones que no hagin passat aquesta malaltia amb anterioritat i que mantinguin pràctiques sexuals d’alt risc. 

Dr. Carles Rabassa 
Centre mèdic Atlàntida