Des de fa ja uns quants anys, i amb l’evolució de les teràpies i els medicaments, la Sida ha deixat de ser una malaltia mortal en molts casos i s’ha convertit en una malaltia crònica, tot i que encara no té cura ni vacuna. O sigui que no podem abaixar la guàrdia perquè, en cas d’infecció, la malaltia ens acompanyarà tota la vida.

Sida són les sigles de Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida i és una malaltia causada per la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). No tothom que es contagia del virus desenvolupa la malaltia, però sí que tenen la capacitat de transmetre el virus a altres persones. La sida destrueix el sistema immunitari de la persona infectada, o sigui que el seu cos es queda sense defenses.

A principis de la dècada dels 80 del segle passat, quan es va començar a escampar la malaltia, els coneixements mèdics no eren els que tenim ara i es va associar la sida al que es va anomenar les 4 H. Això és: homosexuals, heroïnòmans, hemofílics i haitians. Aquesta associació va provocar l’estigmatització d’aquests col·lectius durant molts anys i va escampar la percepció errònia que, si no es pertanyia a una de les 4 H, la malaltia no ens afectaria.

Tots hi estem exposats

Amb els avenços en les investigacions mèdiques i científiques des de llavors, ara ja se sap que ningú està fora de risc de contraure la infecció. Els principals canals de transmissió del VIH són a través de la sang, del semen, del fluix vaginal o la llet materna. Per tant, tothom hi està exposat, però no tothom té la mateixa facilitat per infectar-se. Un bon estat de salut general, una nutrició correcta i un equilibri emocional adequat afavoreixen la resistència general a les infeccions. Per no infectar-se cal tenir present quins són els mecanismes o vies de transmissió i seguir mesures de prevenció.

Un 20% menys de casos

El 2018, l’últim any del qual es tenen dades completes, es van detectar 3.244 casos nous d’infecció per VIH a Espanya. Això significa una reducció de gairebé el 20% respecte de l’any anterior. Segons les dades del Ministerio de Sanidad, la infecció és més freqüent en homes que en dones i es concentra en la franja entre els 25 i els 39 anys.

En el mateix any, també es van declarar 415 nous casos de sida, una xifra que està molt lluny dels 7.511 casos que es van detectar el 1994. Des del 2006, els casos de sida declarats sempre han estat per sota dels diagnosticats d’infecció per VIH.

Un tractament de per vida

La sida, doncs, encara no té cura, però s’han desenvolupat tractaments que dificulten la multiplicació del virus i que ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones infectades per VIH. Són les anomenades teràpies antiretrovirals i estan formades per una combinació de medicaments, que ajuden el malalt però que no impedeixen la transmissió del virus a altres persones. A més, cal tenir en compte que acostumen a provocar efectes secundaris.

Aquests còctels de fàrmacs redueixen el nombre de partícules de VIH a la sang fins al punt de fer-lo gairebé indetectable. Malgrat això, aquests tractaments s’han de seguir durant tota la vida perquè siguin eficaços, encara que la persona no se senti malalta. Si no es fa correctament, el virus pot fer-se resistent a la teràpia.

Per ara, no hi ha cap vacuna contra la infecció per VIH, però és possible que n’aparegui alguna en els pròxims anys perquè hi ha diversos grups investigadors que hi treballen i, en breu, el tractament antiretroviral diari en pastilles se substituirà per una injecció mensual. També s’estan investigant altres antivírics que estimulen el creixement cel·lular o medicaments per prevenir les infeccions oportunistes.

Cada 1 de desembre, des del 1987, se celebra el Dia Mundial de la Sida, una de les pandèmies del segle passat, que encara dura i que aquest any coincideix amb la pandèmia per coronavirus. Com diu el manifest conjunt que més de 130 entitats han elaborat aquest any, “la Covid-19 ha fet evident, una vegada més que la salut interrelaciona estretament amb altres qüestions fonamentals, com les desigualtats, els drets humans, la igualtat de gènere, la protecció social i l’economia.” Els firmants del manifest adquireixen el compromís professional de fomentar i mantenir el respecte i la no discriminació de les persones que viuen amb el VIH/sida.