El diagnòstic és una part fonamental del procés de curació, ja que és el primer pas per detectar les patologies d’un pacient i establir una intervenció o un tractament adequats perquè es recuperi correctament.

Per fer el diagnòstic, els professionals sanitaris disposen d’una gran quantitat de proves (anàlisis químiques, exploracions físiques, etc.), entre les quals destaquen les que permeten observar de manera directa l’aspecte de diferents zones del cos humà. És el cas de l’endoscòpia, una tècnica d’exploració normalment indolora que habitualment es fan amb sedació, ofereixen un suport de valor inestimable durant el diagnòstic, sense comportar grans riscos per a la salut.

L’endoscopi

L’aparell o l’instrument que es fa servir per fer una endoscòpia és l’endoscopi. Es tracta d’un sistema format per un tub òptic que permet certa maniobrabilitat i que, a través de l’extrem, capta imatges de l’interior del cos. D’aquesta manera, i mitjançant una pantalla que processa les imatges, l’endoscopi permet observar en directe part de la cavitat, del teixit o de l’òrgan que s’està explorant.

El disseny i la forma de l’endoscopi no es redueix a un estàndard. N’hi ha de diferents tipus, segons la finalitat, és a dir, segons la part del cos que s’ha d’explorar:

• L’endoscopi rígid: té la finalitat d’explorar articulacions, la bufeta i l’abdomen.
• L’endoscopi flexible (també anomenat fibroscopi): amb freqüència es fa servir per obtenir imatges dels bronquis, de l’estómac o de l’esòfag.

Moltes vegades, tant l’endoscopi rígid com el flexible serveixen de complement al quiròfan, on es fan servir com a guia, combinats amb un altre tipus de material quirúrgic.

En què consisteix l’endoscòpia?

L’endoscòpia va sorgir durant la primera meitat del segle XX, quan el seu ús es restringia únicament a l’exploració de l’estómac, però ha evolucionat de manera notable, gràcies als avenços tecnològics del nostre temps, i avui s’arriba a aplicar en nombrosos àmbits medicinals.

Es tracta d’una tècnica de diagnòstic que permet fer una inspecció visual en zones de l’interior del cos fent servir un endoscopi. En si, el terme endoscòpia fa referència de manera genèrica a diferents tècniques d’exploració basades en els mateixos principis mèdics i tecnològics. Per exemple, l’endoscòpia que es dirigeix a donar suport al diagnòstic d’una malaltia relacionada amb el còlon particularment es coneix amb el nom de colonoscòpia, una prova diagnòstica que es fa servir, essencialment, per detectar el càncer de l’intestí gros.

El tub que es fa servir per dur a terme la tècnica, l’endoscopi, es pot introduir al cos aprofitant vies naturals o mitjançant incisions quirúrgiques o ferides. La més freqüent és l’endoscòpia a través de la boca, per explorar l’esòfag i l’estómac.

Aplicacions de l’endoscòpia

L’endoscòpia és una tècnica de diagnòstic molt requerida des de diferents camps mèdics. Es pot fer servir tant en otorrinolaringologia, per fer proves a la laringe o les fosses nasals, com en reumatologia, on moltes vegades es requereix constatar de manera visual l’estat de les articulacions. De la mateixa manera, els ginecòlegs fan servir endoscòpies per observar els òrgans genitals femenins; mentre que l’uròleg pot requerir imatges en directe de la bufeta.

Els diferents tipus d’endoscòpia habitualment es classifiquen en funció de la zona del cos que es vol explorar. D’aquesta manera, ens podem sotmetre a una laringoscòpia, si el que es pretén observar és la laringe, o a una fibroscòpia bronquial, si la part del cos d’interès són els bronquis. Són més exemples d’endoscòpia la rinofibroscòpia (fosses nasals), la cistoscòpia (bufeta), la histeroscòpia (úter) i l’artroscòpia (articulacions).

Malalties per diagnosticar

L’endoscòpia, en combinació amb altres indicadors, com ara els símptomes que presenta el pacient o l’historial clínic, pot ajudar a diagnosticar diferents malalties. En són un exemple:

• El càncer de còlon: és el tumor maligne de major incidència a Espanya, si es compten homes i dones que el pateixen, tal com explica l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Afecta la part final del tub digestiu, l’intestí gros.

• La malaltia de Crohn: es genera una inflamació a l’intestí a causa d’un mal funcionament del sistema immunitari.

• El càncer d’esòfag: aquest tipus de càncer generalment s’ha de suprimir mitjançant cirurgia. De vegades, l’endoscòpia pot substituir el diagnòstic per biòpsia (extracció d’una mostra per observar-la en un microscopi).

• L’úlcera gàstrica: és una lesió que es produeix a l’estómac i que també pot afectar el duodè. L’endoscòpia ajuda a detectar fàcilment aquesta afecció.

• El papil·loma esofàgic: es tracta d’un tumor benigne localitzat a l’esòfag. Es pot detectar de manera visual mitjançant una endoscòpia.

• L’hèrnia de hiat: té lloc quan l’estómac s’introdueix per causa d’una anomalia al tòrax, i causa un gran dolor toràcic.

Les tècniques de diagnòstic com l’endoscòpia van revolucionar la manera de determinar el tractament que havia de rebre un pacient. Ara, destaquen per la rapidesa, la senzillesa i la gran efectivitat, i s’han fet indispensables en diferents camps mèdics.

Dr. Carles Rabassa
Director Mèdic Atlàntida