La pròstata és un òrgan masculí que va canviant al llarg dels anys i que, amb l’edat, pot presentar problemes, sobretot a partir dels 50 anys. Detectar-los a temps és crucial per evitar complicacions.

Què és i com evoluciona la pròstata

La pròstata és una glàndula que forma part del sistema sexual masculí, que està format també pel penis, les vesícules seminals i els testicles. L’òrgan se situa just a sota de la bufeta i davant del recte, i envolta la uretra (el conducte pel qual es buida l’orina de la bufeta). La seva funció principal és la de produir líquid seminal, que conté esperma.

En una persona jove, la pròstata té forma de nou. No obstant això, la glàndula tendeix a créixer amb l’edat. Si la mida augmenta, pot arribar a oprimir massa la uretra i causar problemes per deixar passar l’orina. La vellesa, per tant, augmenta el risc dels problemes de pròstata que es poden originar.

Necessitar orinar més vegades durant el dia, presentar la necessitat urgent d’orinar, tenir un flux menor d’orina o sentir cremor quan orines són alguns dels símptomes que pots tenir si presentes algun problema urinari. En aquest cas, és important comunicar-ho al metge perquè pugui localitzar el problema i posar-hi remei.

Quines complicacions pot presentar la pròstata?

Els tres problemes més comuns que es poden donar a la pròstata, tal com explica la Societat Espanyola d’Urologia, són la inflamació (prostatitis), l’engrandiment (que es coneix com a hiperplàsia prostàtica benigna) i el càncer de pròstata. Te n’expliquem les característiques.

• Fa referència a la inflamació de la pròstata, normalment causada per un bacteri. És una condició molt comuna que afecta la meitat dels homes. A més, es considera l’afecció urològica més comuna en homes de menys de 50 anys i la tercera més comuna després dels 50 anys.

Es manifesta amb molèsties quan s’orina, sensació de no haver buidat completament la bufeta, disminució de la força del raig i degoteig, així com dolor pel que fa al perineu i febre. Quan es fa el tacte rectal, se sol palpar una pròstata més gran, inflamada i calenta.

El diagnòstic de prostatitis se centra en l’exploració i l’analítica d’orina. El tractament se sol fer amb l’administració d’antibiòtics, durant tres o quatre setmanes. En el cas de les prostatitis cròniques, el tractament s’ha de mantenir durant set o vuit setmanes, fent també cultius d’orina de control amb posterioritat.

• Hiperplàsia prostàtica benigna. S’anomena així l’engrandiment de la glàndula, que es produeix normalment després dels 40-50 anys. L’augment de la mida de la pròstata sovint comprimeix la paret de la uretra, provocant alteracions urinàries. Pel que fa a la vida sexual, alguns símptomes són la reducció de l’activitat sexual; el dolor, les molèsties i la incomoditat, i també la disminució de la quantitat del volum ejaculat, entre d’altres.

Per diagnosticar la hiperplàsia prostàtica, cal fer una exploració física correcta i diferents proves complementàries, com ara valorar els nivells de PSA (un examen de sang d’antígens prostàtics), una ecografia i un estudi urodinàmic (una prova per comprovar el funcionament de la bufeta). El tractament es basa en l’ús de diferents fàrmacs, recorrent, si cal, a l’aplicació de tècniques quirúrgiques, si el tractament farmacològic no dóna els fruits esperats.

• Càncer de pròstata. És un dels càncers més comuns en els homes, ja que afecta un de cada sis homes. La malaltia no presenta símptomes en les primeres etapes, quan és altament tractable. Per tant, el diagnòstic només s’aconsegueix amb l’examen preventiu anual.

Com tenir cura d’aquesta glàndula masculina?

Alguns estudis recollits a Nutrición Hospitalaria, com el d’uns investigadors de la Universitat de Granada, recullen que alguns aliments poden danyar la pròstata, mentre que n’hi ha d’altres que són bons aliats d’aquesta glàndula.

En aquest sentit, el peix blau (com la sardina, amb grans quantitats d’omega-3), el tomàquet, el te verd, la ceba, la fruita seca (que té molt de zinc i seleni, oligoelements protectors de la pròstata), les llavors de carabassa i els cítrics preserven la salut prostàtica. D’altra banda, la carn vermella, els lactis i les begudes alcohòliques i ensucrades són alguns dels aliments i les begudes que s’haurien d’evitar per a l’estat correcte de l’òrgan.

A més de tenir en compte aquests aliments en la dieta, també és important buidar la bufeta amb freqüència durant el dia, sobretot abans d’anar a dormir, així com evitar el sedentarisme, els menjars copiosos, el fred i la humitat.

De la mateixa manera que la dona té interioritzat que ha de visitar anualment el ginecòleg, els homes també han de tenir en compte que les revisions urològiques anuals són necessàries per a assegurar una condició correcta del sistema urinari i, en especial, de la pròstata. A més, l’Associació Espanyola d’Urologia aconsella recórrer a l’especialista quan es notin els primers símptomes, associats als problemes que s’han descrit anteriorment. La prevenció és el millor remei.