L’herpes zòster pot semblar inofensiu, però els seus brots dolorosos i les possibles seqüeles el converteixen en una infecció a tenir en compte, sobretot en edats avançades o amb les defenses baixes.
Conegut també, popularment, com a brià o bèrbol, l’herpes zòster és una infecció viral que no acostuma a posar-nos la vida en risc, tot i que sí que sol causar una erupció dolorosa, diverses molèsties o problemes de salut associats i pot deixar seqüeles.
Aquesta afectació és provocada pel virus varicel·la-zòster, un herpes-virus que infecta éssers humans i altres vertebrats, i causa varicel·la (sobretot en nens, adolescents i joves) i herpes zòster (habitualment, en adults i gent gran). Tot i ser del mateix grup, és un virus diferent del que provoca l´herpes labial o genital.
L’herpes zòster es pot desenvolupar a qualsevol part del cos, però el més freqüent és que es manifesti:
- En forma d’una franja de butllofes que recorre un dels dos costats del tors.
- També es pot trobar al voltant d’un ull, a la boca o a l’orella.
- En un costat del coll o la cara.
Causes de l’herpes zòster
Quan contraiem la varicel·la, el virus se’ns queda al cos de per vida, instal·lat en el sistema nerviós.
Sol a estar latent durant molt de temps, però en algun moment es pot arribar a reactivar en forma d’herpes zòster. En el moment de la reactivació, és quan passa de les vies nervioses a la pell, i origina les famoses granissades.
Tot i que els motius que l’originen no estan clars, sembla que hi ha una relació amb la disminució de la immunitat davant de les infeccions. Per això, se sol presentar en una proporció més elevada en adults i gent gran.
Una pregunta habitual: és contagiós l’herpes zòster?
Hem de tenir en compte que una persona amb herpes zòster pot transmetre l’herpesvirus a qualsevol altra que no estigui immunitzada davant de la varicel·la. Perquè això passi, és necessari el contacte directe amb les vesícules obertes de l’herpes.
Si la persona s’infecta, desenvolupa la varicel·la abans que l’herpes zòster. Per aquest motiu, cal evitar el contacte físic amb les persones que no hagin passat la varicel·la o que no n’estiguin vacunades, sobretot amb nadons i dones embarassades.
Simptomatologia a tenir en compte
Els símptomes més habituals que provoca són:
- Cremor, dolor o sensació de formigueig.
- L’aparició d’una granissada vermella, sovint uns dies després del dolor. Hi ha persones que poden no arribar a presentar granissada.
- Sensibilitat al contacte.
- Picor persistent.
- Presència de butllofes plenes de líquid que poden acabar formant crostes, que acaben caient al cap de dues o tres setmanes. No solen deixar cicatrius.
Altres símptomes menys usuals
- Mal de cap
- Sensació de fatiga o malestar general
- Dolor articular
- Sensibilitat a la llum
- Febre i calfreds
- Inflamació dels ganglis limfàtics
Possibles símptomes que es poden presentar quan l’herpes zòster afecta un nervi facial
- Dificultat per moure alguns músculs de la cara
- Caiguda de la parpella
- Pèrdua del moviment de l’ull
- Problemes o pèrdua de visió
- Pèrdua o dificultats d’audició
- Problemes en el sentit del gust
Possibles seqüeles de l´herpes zòster:
- Neuràlgia: dolor a la zona fins molts mesos després de la lesió cutània
- Afectació de la visió
- Afectació neurològica
- Infecció de la pell
Els factors de risc de l’herpes zòster
- L’edat. L’herpes zòster sol ser més present en persones a partir dels cinquanta anys en endavant. Els pacients de més de seixanta anys són els que poden presentar més complicacions.
- Les malalties immunodepressores, com la sida i el càncer.
- Els tractaments oncològics, com la radiació i la quimioteràpia.
- Fàrmacs que afecten el sistema immune , com els corticoides.
El diagnòstic se sol basar en l’examen de la pell, les preguntes al pacient i l’anàlisi de la història clínica. En poques ocasions s’ha de recórrer a proves addicionals, com ara una anàlisi d’una mostra de pell o de sang.
Consulta i tractament
Evidentment, si pensem que podem estar afectats d’herpes zòster, el millor és que ho consultem amb un metge com més aviat millor; especialment si tenim algun factor de risc o el sistema immunitari deprimit. És important l´inici precoç del tractament perquè sigui efectiu.
Quan l´herpes zòster afecta cara/cap hi ha més risc de seqüeles i complicacions, i és imprescindible el control per part de l’especialista en oftalmologia.
El tractament més habitual és la recepta d’un antiviral, que serveix per disminuir el dolor i escurçar l’evolució de la malaltia, a més de prevenir complicacions. Se sol presentar en forma de pastilles, tot i que també es poden subministrar per via intravenosa. Es recomana començar a prendre aquests fàrmacs abans que surtin les butllofes.
Altres fàrmacs que es poden prescriure són:
- Els antihistamínics, per alleujar la picor.
- Els analgèsics.
- Les cremes naturals amb capsaïcina (un compost químic present als pebrots picants, com ara el xili), per aplicar a la zona.
- També acostuma a ser efectiu aplicar compreses humides i fredes, fer-se banys calmants i reposar al llit (si es té febre).
A més de la vacuna de la varicel·la, hi ha una vacuna específica per l’herpes zòster, que se sol subministrar a adults i és eficaç per reduir el risc de desenvolupar-ho, així com reduir-ne els símptomes i les complicacions.
