Saps que una producció excessiva d’orina pot ser un senyal de que pateixes diabetis? Aquest és un dels principals símptomes d’aquesta malaltia metabòlica, junt amb una sensació general de cansament sense motiu aparent i una sensació de set excessiva. També pot ser un senyal si es perd pes tot i menjar en quantitats adequades.

La diabetis (diabetis mellitus) es caracteritza pel fet que el cos és incapaç d’aprofitar la glucosa com a font d’energia per a les cèl·lules. A causa d’això, la glucosa es va acumulant a la sang i provoca uns nivells massa alts d’aquest element en el torrent sanguini, el que s’anomena hiperglucèmia. La diabetis és una malatia crònica que obliga a fer controls metabòlics de manera habitual per evitar o frenar complicacions a llarg termini.

Es calcula que al món hi ha en aquests moments 425 milions de persones que pateixen aquesta malaltia, segons les estimacions que fa la Federació Internacional de Diabetis. D’aquests 425 milions de persones, una tercera part són més grans de 65 anys. La Federació considera que sense mesures efectives de prevenció aquest nombre pot arribar als 629 milions l’any 2045. A Catalunya, els afectats se situen al voltant dels 560.000 i cada any es registren uns 250 casos nous en menors de 30 anys.

Tipus de diabetis

Els especialistes divideixen la diabetis en quatre tipus diferents:

-Diabetis tipus 1. Sol aparèixer en la infància o la joventut de manera brusca. Cal tractar-la amb insulina des del moment que es diagnostica, ja que la malatia provoca que el pàncrees no en produeixi prou (la insulina és l’hormona que ajuda la glucosa a arribar a les cèl·lules).

-Diabetis tipus 2. Acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys i pot passar desapercebuda durant força temps. S’associa a factors hereditaris i, sovint, a obesitat, sedentarisme, hipertensió i alteracions dels greixos a la sang. Amb un bon diagnòstic precoç, en un primer estadi es tracta amb dieta, exercici físic i control del pes. Si això no funciona, s’introdueixen els antidiabètics orals, amb l’objectiu de no fer necesari l’ús de la insulina. Aques tipus de diabetis és cada cop més freqüent i per això l’Organització Mundial de la Salut la considera una de les pandèmies d’aquest segle.

-Diabetis gestacional. Apareix durant l’embaràs en dones que prèviament no en tenien i afecta el 10% de les embarassades. Durant la gestació, augmenta la producció d’insulina per incrementar les reserves d’energia de la mare. Si aquest procés no es produeix de manera correcta, apareix la diabetis i pot provocar en la mare una tendència a aquesta malaltia després del part.

-Diabetis secundària. És la provocada per una malaltia o un tractament medicamentós que provoca que augmenti, de manera inadequada, la quantitat de glucosa en sang. Normalment, quan desapareix la causa, es recupera la normalitat.

Tots els tractaments per a la diabetis tenen com a objectiu mantenir els nivells de glucosa en sang en els valors normals i tenen tres potes: l’activitat física, que contribueix a controlar els nivells de glucosa i a mantenir un pes saludable; l’alimentació, que ha de ser el més semblant possible a una dieta equilibrada, restringint de manera habitual els sucres afegits; i la medicació, bàsicament insulina o medicaments no insulínics que ajuden a disminuir la glucèmia.