L’estrès postvacacional és una reacció adaptativa al canvi de ritme entre les vacances i la rutina diària. Una reincorporació gradual a la feina, mantenir hàbits saludables, prioritzar l’autocura i promoure una actitud optimista en pot minimitzar els efectes.
Després d’un període de vacances, la tornada a la rutina pot suposar un repte per a moltes persones. La relaxació, l’oci, el descans, les activitats, els viatges i les escapades a la platja arriben al final, i donen pas a les demandes i les obligacions de la vida diària.
Segons els experts, aquesta situació provoca que moltes persones pateixin efectes físics i emocionals similars a l’estrès que els dificulten tornar a adaptar-se a la rutina, i poden sentir fatiga, cansament, problemes de son, desmotivació i tristesa, entre altres efectes.
Un estudi fet l’any 2019 per l’empresa de gestió de talent LHH va alertar que “4 de 10 espanyols patiran la síndrome postvacacional”, i que és característica dels països on els empleats tenen períodes llargs de vacances, com ara Espanya, on el gruix del descans anual habitualment es concentra els mesos d’estiu. La investigació, que va enquestar més de mil treballadors, va reflectir que el 41% dels participants estava patint o patirà la síndrome postvacacional quan es reincorporessin a la feina després del període de vacances.
Qué és l’estrès postvacacional?
L’estrès postvacacional, que també es coneix com a síndrome postvacacional o depressió postvacacional, es categoritza com un trastorn adaptatiu. L’Institut Europeu de Psicologia Positiva defineix aquest fenomen com “un grup de símptomes comuns que les persones pateixen quan tornen a la feina o a les obligacions d’estudi després d’un període de descans o vacances”.
La ruptura brusca del temps de lleure i descans afecta directament el cos i la ment, especialment després de períodes prolongats de vacances, en els quals el cervell s’acostuma a nivells baixos d’estrès. La relaxació i la calma contrasten amb el ritme de la vida laboral i aquesta situació pot causar malestar i dificultats per adaptar-se a la rutina.
Segons la psicologia, la síndrome sol durar entre pocs dies i dues setmanes, una durada que correspon amb el període natural per adaptar-se a un canvi o a un nou hàbit. Si els símptomes es prolonguen durant un període més llarg, podria indicar un problema més sever que s’ha de tractar amb professionals.
Pràctiques per evitar l’estrès postvacacional
La clau per minimitzar l’estrès postvacacional consisteix a fer que la transició entre les vacances i la rutina sigui el màxim lleu possible, i per aconseguir-ho hi ha petites pràctiques per evitar aquest malestar i experimentar una adaptació positiva i gradual.
- Fomentar una tornada a la rutina gradual. Sempre que sigui possible, els experts recomanen no tornar de les vacances el mateix dia que es reprengui l’activitat quotidiana o laboral. Tenir un o dos dies de descans per adaptar-se progressivament a l´entorn i la rutina, pot ajudar a suavitzar l’impacte del canvi, i és important prendre’s la tornada amb calma, sense estrès i sense pressió.
- Reincorporació progressiva a la feina. En comptes de reprendre totes les tasques pendents i abordar l’acumulació de feina de cop, quan tornem de vacances, és recomanable començar amb tasques més senzilles i anar augmentant gradualment la càrrega de feina.
- Reprendre l’horari de son habitual. Un dels canvis més bruscos entre les vacances i la rutina diària són les diferències en la qualitat del son i les hores de descans. Per suavitzar el contrast, és aconsellable llevar-se cada dia una mica més d’hora i fer el mateix a l’hora d’anar a dormir, per tal de no notar un canvi tan brusc.
- Practicar tècniques de relaxació. L’estrès és un efecte molt comú a l’hora de tornar-se a incorporar a la vida laboral, però es pot manejar d’una manera efectiva i conscient. Invertir temps en la relaxació, amb tècniques de respiració, meditació i pràctiques com el ioga i el taitxí, ajuda a promoure la sensació de calma i tranquil·litat en el nostre dia a dia.
- Organitzar el temps de manera efectiva. Una bona planificació anticipada dels possibles causants d’estrès i malestar et pot permetre establir prioritats, organitzar les tasques i evitar la sobrecàrrega de feina quan tornis de vacances.
- Mantenir una actitud positiva. Recordar els aspectes positius de tornar a la rutina, com ara la possibilitat de reprendre aficions o projectes pendents, pot generar motivació i il·lusió.
- Reservar temps per a l’autocura i el lleure. La final de les vacances no vol dir deixar de fer activitats que ens resulten plaents. Per cuidar la salut emocional és crucial reservar temps per fer activitats que ens generen benestar i redueixen l’estrès i l’ansietat, com ara sortir amb els amics, practicar els teus hobbies o gaudir de moments d’oci.
- Dividir els períodes de vacances. Una altra possible manera de prevenir aquesta síndrome és dividir els dies de vacances al llarg de l’estiu i fer diversos descansos en comptes d’una sola aturada prolongada. Si és possible, pot ser una via per facilitar la tornada a la rutina i que la ment no ho percebi amb tanta brusquedat.
En definitiva, tornar a l’ordre de la rutina i de la feina després d’un llarg període de vacances i desconnexió no és fàcil, però els símptomes d’estrès postvacacional es poden moderar amb pràctiques que promouen el benestar, la relaxació, l’organització i l’autocura, per tal de garantir una bona reincorporació a la vida laboral.
Dra. Claudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida
