Molt habitual els mesos d’hivern, la bronquiolitis és una infecció de les vies respiratòries que té lloc quan els bronquíols s’infecten amb un virus. El virus fa que s’omplin de mucositat i dificulta la respiració.
La bronquiolitis és una infecció de l’aparell respiratori. És molt habitual en els nens petits, sobretot els de menys de dos anys. Aquesta malaltia pot estar causada per diverses classes de virus, tot i que el més comú és el virus sincític respiratori, que es coneix per les seves sigles, VSR. A vegades, un refredat comú o una grip també poden causar aquesta infecció.
La bronquiolitis pot tenir lloc en qualsevol època de l’any, tot i que és molt més freqüent els mesos d’hivern i al començament de la primavera. Anar a la llar d’infants o tenir germans a l’escola també augmenta el risc de desenvolupar bronquiolitis en la infància.
El període d’incubació d’aquesta afecció és d’uns set dies. A més, les persones es poden reinfectar, ja que una bronquiolitis prèvia no causa una immunitat duradora.
Qui pot patir una bronquiolitis?
Aquesta infecció sol afectar més sovint nadons i nens petits, perquè encara tenen les vies respiratòries petites i s’obstrueixen més fàcilment. De fet, la majoria de nens petits la pateixen durant els dos primers anys de vida.
Aquesta infecció també és freqüent en els nadons prematurs, en els nadons sense alletar o en infants amb problemes respiratoris o cardíacs i que tinguin el sistema immunitari dèbil.
Els joves i els adults també poden contreure aquesta infecció, però sol ser de manera molt més lleu.
La bronquiolitis sol durar entre 1 i 2 setmanes. En alguns casos, els símptomes poden trigar més setmanes a desaparèixer. Els senyals més comuns són:
Congestió nasal
Mocs
Tos
Febre
Respiració sibilant (xiulets quan es respira)
Infecció a l’orella
Un episodi de bronquiolitis es pot complicar, i és en aquests casos quan cal hospitalització. Els senyals d’una bronquiolitis greu poden incloure:
Llavis o pell blavosa (cianosi), causada per la falta d’oxigen.
Pauses en la respiració (apnea), que és més probable que passi en els nadons prematurs i en els nadons fins als dos primers mesos de vida.
Deshidratació.
Nivells d’oxigen baixos.
Insuficiència respiratòria.
Actualment, no hi ha cap medicament que curi la bronquiolitis. La majoria d’infants milloren amb les cures a casa. Tan sols un petit percentatge de nens requereix hospitalització.
Normalment, la bronquiolitis són casos lleus i els tractaments se centren a alleujar els símptomes. Els antibiòtics no són útils per tractar aquesta afecció perquè és viral, i aquests medicaments només serveixen per tractar infeccions bacterianes.
Les mesures per alleujar els símptomes en els infants –i que s’han de consensuar sempre amb el pediatre– solen ser:
Oferir-li líquids abundants i amb més freqüència.
Fer rentats nasals freqüents i, sobretot, abans dels àpats o les preses.
Mantenir el nen una mica incorporat, perquè pugui respirar millor. L’ideal és elevar-li el capçal del bressol o del llit, aproximadament uns 30º.
Controlar-li la temperatura corporal.
En nens més grans, el metge pot receptar medicaments perquè li baixi la febre.
Afavorir el descans amb un ambient tranquil i amb roba còmoda i ampla.
Nebulitzadors amb aerosols per a facilitar la respiració.
És contagiosa?
Sí. La bronquiolitis es contagia com un refredat, és a dir, a través de contacte proper amb saliva o moc; també, i això és molt important, per les mans.
Els virus que causen la bronquiolitis també poden quedar sobre els objectes que la persona ha tocat, com ara mocadors fets servir o joguines.
Les persones que contreuen una bronquiolitis la poden contagiar durant uns quants dies, o fins i tot durant unes quantes setmanes.
Hi ha certs hàbits fàcils de fer a casa que poden ajudar a prevenir que els nens es contagiïn i que la infecció es propagui.
Rentar-se les mans sovint amb aigua i sabó i de manera correcta.
Mantenir els nens lluny de persones amb tos o que estiguin refredades.
No anar a la llar d’infants o a l’escola fins que els símptomes desapareguin.
Cobrir-se la boca i el nas a l’hora de tossir o esternudar.
Evitar que els menors siguin fumadors passius i estiguin exposats al fum del tabac.
Mantenir nets i desinfectats les joguines i les superfícies, com ara els poms de les portes i les taules.
No tapar l’infant excessivament quan se’l posi a dormir.
Evitar llocs amb aglomeració de gent.
Estar el mínim possible a la sala d’espera de les consultes mèdiques.
Evitar que els nadons i els nens petits comparteixin aliments, raspalls de dents, biberons o joguines que es puguin llepar.
Centre Mèdic Atlàntida
Dr. Carles Rabassa
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
