Ictus: aprèn a reconèixer-ne els símptomes
Una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la vida. És una interrupció sobtada del flux sanguini a una part del cervell, fet que provoca que les cèl·lules afectades no rebin oxigen i morin. És a dir, l’ictus és una urgència mèdica que requereix una intervenció diagnòstica i terapèutica immediata. És per això que s’estableix un Codi Ictus quan el servei d’emergències detecta aquest diagnòstic.
Cada sis minuts, una persona a Espanya pateix un ictus. El terme defineix la interrupció del flux sanguini que arriba al cervell perquè un vas s’ha trencat o està taponat.
Si això passa, la sang no arriba correctament al cervell i, per tant, les cèl·lules nervioses afectades no reben oxigen i moren. La part del cervell que queda afectada es pot danyar de manera transitòria o permanent.
Tipus d’ictus
En funció del mecanisme de la lesió cerebral, s’estableixen dos tipus diferents d’accident cerebrovascular:
-
Ictus isquèmic o infart cerebral, que té lloc per una obstrucció del flux sanguini. Aproximadament, el 75% de tots els ictus són d’aquest tipus i Les conseqüències en el cervell solen ser molt complexes i els símptomes produïts molt incapacitants.
-
Ictus hemorràgic o hemorràgia cerebral, a causa del trencament d’un vas que provoca la sortida de sang.
Com es pot abordar el tractament
Actualment, l’ictus, que col·loquialment també s’anomena vessament cerebral o embòlia, és la causa principal de discapacitat física en les persones adultes i la segona causa de deteriorament cognitiu. Al món, l’ictus és la segona causa més freqüent de mort i, a Espanya, és la primera causa de mortalitat entre les dones.
Per tal d’abordar-lo:
-
Identificar què ha causat l’ictus és indispensable per determinar el millor tractament per recuperar el flux sanguini o un pla terapèutic per evitar que es torni a produir, en funció de què l’hagi causat.
-
A més, en aquesta malaltia és vital respondre de manera ràpida. Durant les primeres hores, el temps és crucial. De mitjana, cada minut que passa moren dos milions de neurones. L’arribada del pacient a un centre hospitalari en les primeres sis hores des de l’inici de l’ictus és fonamental per reduir les complicacions un 25-30%.
Símptomes d’un ictus
Es calcula que un 30% dels pacients poden tenir símptomes previs, d’avís, anomenats atacs isquèmics transitoris. És important identificar-los, ja que poden evitar un infart cerebral posterior.
Els senyals principals que alerten d’aquest tipus d’accident cerebrovascular són:
-
Pèrdua sobtada de sensibilitat o força en un costat del cos
-
Paràlisi facial
-
Dificultat o impossibilitat per caminar
-
Dificultat en la parla o la comprensió
-
Alteracions visuals com visió doble o pèrdua de visió en un ull
-
Mal de cap intens i d’aparició sobtada, en alguns casos
-
Pèrdua sobtada de la memòria
Quins són els factors de risc a l’hora de patir un ictus?
Sens dubte, el factor més determinant a l’hora de patir aquest tipus d’accident cerebrovascular és l’edat. Al voltant del 75% dels casos tenen lloc en persones de més de 65 anys, tot i que cada cop més afecta gent jove, a causa dels seus hàbits de vida (entre el 15 i el 20% són menors de 45 anys).
I és que, a més dels anys, hi ha certs hàbits i factors que augmenten la probabilitat de patir aquesta malaltia neurològica.
-
Edat
-
Hipertensió
-
Sedentarisme
-
Trastorns del ritme cardíac
-
Obesitat
-
Diabetis
-
Colesterol
-
Consum de drogues
-
Consum d’alcohol
-
Consum de tabac
-
Antecedents familiars
Què passa després de l’ictus?
Molts pacients, després d’haver patit un ictus, han d’aprendre a conviure amb seqüeles i complicacions físiques o cognitives. Després d’aquest accident cardiovascular, cal treballar per enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri, fent tractaments específics de rehabilitació, ja que els pacients que han patit un ictus tenen un risc de caiguda superior. A més, si hi ha trastorns en el llenguatge, com alteracions en la parla o incapacitat per pronunciar paraules, cal treballar amb el logopeda. Menys habituals són els casos de dificultat per empassar (disfàgia), però si n’hi ha, s’haurà de modificar la dieta i fer servir tècniques d’alimentació segures.
Tot i la rehabilitació, no sempre és possible una recuperació completa. Per això, en alguns casos pot quedar una discapacitat secundària que afecta el moviment, la coordinació o el control.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
