Una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la vida. És una interrupció sobtada del flux sanguini a una part del cervell, fet que provoca que les cèl·lules afectades no rebin oxigen i morin. És a dir, l’ictus és una urgència mèdica que requereix una intervenció diagnòstica i terapèutica immediata. És per això que s’estableix un Codi Ictus quan el servei d’emergències detecta aquest diagnòstic.
Cada sis minuts, una persona a Espanya pateix un ictus. El terme defineix la interrupció del flux sanguini que arriba al cervell perquè un vas s’ha trencat o està taponat.
Si això passa, la sang no arriba correctament al cervell i, per tant, les cèl·lules nervioses afectades no reben oxigen i moren. La part del cervell que queda afectada es pot danyar de manera transitòria o permanent.
En funció del mecanisme de la lesió cerebral, s’estableixen dos tipus diferents d’accident cerebrovascular:
Ictus isquèmic o infart cerebral, que té lloc per una obstrucció del flux sanguini. Aproximadament, el 75% de tots els ictus són d’aquest tipus i Les conseqüències en el cervell solen ser molt complexes i els símptomes produïts molt incapacitants.
Ictus hemorràgic o hemorràgia cerebral, a causa del trencament d’un vas que provoca la sortida de sang.
Com es pot abordar el tractament
Actualment, l’ictus, que col·loquialment també s’anomena vessament cerebral o embòlia, és la causa principal de discapacitat física en les persones adultes i la segona causa de deteriorament cognitiu. Al món, l’ictus és la segona causa més freqüent de mort i, a Espanya, és la primera causa de mortalitat entre les dones.
Per tal d’abordar-lo:
Identificar què ha causat l’ictus és indispensable per determinar el millor tractament per recuperar el flux sanguini o un pla terapèutic per evitar que es torni a produir, en funció de què l’hagi causat.
A més, en aquesta malaltia és vital respondre de manera ràpida. Durant les primeres hores, el temps és crucial. De mitjana, cada minut que passa moren dos milions de neurones. L’arribada del pacient a un centre hospitalari en les primeres sis hores des de l’inici de l’ictus és fonamental per reduir les complicacions un 25-30%.
Es calcula que un 30% dels pacients poden tenir símptomes previs, d’avís, anomenats atacs isquèmics transitoris. És important identificar-los, ja que poden evitar un infart cerebral posterior.
Els senyals principals que alerten d’aquest tipus d’accident cerebrovascular són:
Pèrdua sobtada de sensibilitat o força en un costat del cos
Paràlisi facial
Dificultat o impossibilitat per caminar
Dificultat en la parla o la comprensió
Alteracions visuals com visió doble o pèrdua de visió en un ull
Mal de cap intens i d’aparició sobtada, en alguns casos
Pèrdua sobtada de la memòria
Sens dubte, el factor més determinant a l’hora de patir aquest tipus d’accident cerebrovascular és l’edat. Al voltant del 75% dels casos tenen lloc en persones de més de 65 anys, tot i que cada cop més afecta gent jove, a causa dels seus hàbits de vida (entre el 15 i el 20% són menors de 45 anys).
I és que, a més dels anys, hi ha certs hàbits i factors que augmenten la probabilitat de patir aquesta malaltia neurològica.
Edat
Hipertensió
Sedentarisme
Trastorns del ritme cardíac
Obesitat
Diabetis
Colesterol
Consum de drogues
Consum d’alcohol
Consum de tabac
Antecedents familiars
Molts pacients, després d’haver patit un ictus, han d’aprendre a conviure amb seqüeles i complicacions físiques o cognitives. Després d’aquest accident cardiovascular, cal treballar per enfortir la musculatura i entrenar l’equilibri, fent tractaments específics de rehabilitació, ja que els pacients que han patit un ictus tenen un risc de caiguda superior. A més, si hi ha trastorns en el llenguatge, com alteracions en la parla o incapacitat per pronunciar paraules, cal treballar amb el logopeda. Menys habituals són els casos de dificultat per empassar (disfàgia), però si n’hi ha, s’haurà de modificar la dieta i fer servir tècniques d’alimentació segures.
Tot i la rehabilitació, no sempre és possible una recuperació completa. Per això, en alguns casos pot quedar una discapacitat secundària que afecta el moviment, la coordinació o el control.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
