El creixement de nadons, infants i adolescents és un dels aspectes que més preocupen els pares i que més visites generen a les consultes de pediatria. El creixement i el desenvolupament es veuen influits per la interacció de diversos factors que acaben per determinar l’alçada i el pes a l’edat adulta.
L’alçada final que aconsegueixi el nen dependrà en bona mesura dels seus gens. Els gens que una persona hereta dels seus pares contribueixen al creixement. Mentre no concorrin factors externs que ho impedeixin, el nen creixerà el que li permeti el seu potencial genètic. Els científics estimen que hi ha entre set i vint gens específics que contribueixen al desenvolupament d’una persona amb una taxa de creixement mitjana. Els diferents fills d’una mateixa parella de pares poden ser molt diferents en alçada, el pes i aparença a causa de l’efecte de les diferents combinacions genètiques. Els factors genètics juguen un paper molt important en el creixement i el desenvolupament d’un individu, ja que després del naixement continua amb la mateixa càrrega genètica (cromosomes i gens) que en el moment de la concepció.
Una alimentació equilibrada permet desenvolupar al màxim el potencial genètic del nen. En els sis primers mesos, el millor aliment és la llet materna materna. L’adequada alimentació en qualitat i quantitat juga un paper molt important en el control del creixement. En altres paraules, un nen que s’alimenta malament creix i es desenvolupa malament, el que comportarà conseqüències negatives per al seu futur. Existeixen nombroses observacions que posen de manifest la relació entre nutrició o qualitat de la dieta i creixement. Estudis realitzats a Xile i en altres països han mostrat diferències importants en el pes i la talla de grups ètnics diferents, fins a 8 i 10 centímetres en la talla final. Això es deu al fet que per assegurar el funcionament mínim de l’organisme, sense haver de recórrer a les reserves, l’aportació energètica diari d’un nen és de 1300 a 1800 calories per dia, depenent de l’edat, i de 2000 a 2700 calories per dia, en els adolescents. L’organisme de l’infant reserva entre el 25 i el 30% d’aquestes calories per al creixement. Aquesta quantitat de calories és subministra a l’organisme en funció de l’alimentació diària que rep, pel que és fonamental tenir present la qualitat d’aquesta alimentació i no només la quantitat.
L’hormona humana del creixement es produeix de manera natural per la glàndula pituïtària i és responsable del creixement i el desenvolupament dels infants. El creixement normal en nens i adolescents depèn de la secreció adequada d’aquesta hormona. Durant l’edat adulta, l’hormona del creixement és essencial per a un metabolisme eficient. Les persones amb tumors a la pituïtària, sovint experimenten una secreció anormal d’aquesta hormona. En la acromegalia, per exemple, un excés d’hormona del creixement produeix gigantisme en adults de mitja edat i nens quedi encara estan en desenvolupament. El nanisme, no obstant, és causat per una mutació genètica i no per la deficiència d’hormona de creixement. Altres hormones com la tiroxina, la insulina o la testosterona també influeixen en el creixement dels nens.
Els estudis mostren que els nens amb un menor nivell socioeconòmic o amb un major nombre de germans tenen una tendència a créixer més lentament que els nens de classe mitja o alta i els fills únics o amb pocs germans. El que es pensa en aquests casos, és que els nens de menor estatus i els que tenen més germans, tenen més dificultats per gaudir d’una nutrició adequada, o un pitjor accés a vacunes, nous fàrmacs, a la detecció precoç de malalties i síndromes que influeixen en la talla, o a la possibilitat de corregir alteracions hormonals, metabòliques.
Els investigadors de la Universitat de Albany a Nova York han estudiat les relacions del creixement humà amb la contaminació, i han conclòs que els patrons de desenvolupament físic es veuen afectats negativament pels agents contaminants, especialment, durant el període prenatal. Un exemple són els metalls pesats com el plom, que igual que el soroll i l’estrès, estan relacionats amb un baix pes en el moment néixer. Tot i que l’estudi mostra que l’exposició als contaminants té efectes adversos, no hi ha dades suficients per determinar la forma específica en què aquestes variants són capaces d’alterar el desenvolupament fisiològic.
Es convenient estimular als nadons perquè es moguin des de les primeres etapes de vida, ja que l’exercici tonifica els seus músculs, oxigena els teixits i afavoreix el creixement. A mesura que vagin creixent, els passejos i les sortides al parc agafaran molta importància dins el seu dia a dia. A partir de la tercera infància (entre els 6-7 i els 12 anys), malgrat les classes de gimnàstica i altres activitats extraescolars, els nens redueixen la seva activitat en favor de la televisió i els videojocs. Cal parar atenció a aquest factor, ja que la inactivitat i el sedentarisme són la principal causa de sobrepès i obesitat infantil.
El descans nocturn és un factor imprescindible per al correcte creixement dels nens. Segons indiquen els endocrins, entre el 70% i el 80% de l’hormona del creixement és secretada durant les hores de son. Si l’infant no està molt baix de pes i hem de ser molt rigorosos amb les seves preses, no convé despertar-lo a la nit per menjar, ja que dormir li ajuda a créixer. A més, en cas de despertar-lo, interferiríem a les pautes de son. Durant el primer any, el nadó es s’auto-regula, de manera que, si té gana, es despertarà.
Diferents estudis han demostrat que els nens que han patit grans carències afectives (abandó, maltractament, desatenció, etc.) creixen menys que la resta de nens de la seva edat. Aquests infants han estat sotmesos a estrès o ansietat i segreguen grans quantitats de somatostatina, una hormona que inhibeix l’alliberament de l’hormona del creixement.
Els factors psicosocials tenen una gran influència sobre l’equilibri afectiu, el desenvolupament intel·lectual i el creixement somàtic. No obstant això, resulta molt difícil separar les conseqüències de la carència afectiva de les alteracions que depenen de la desnutrició, ja que la derivació psicosocial sol estar associada a mancances nutritives i infeccions cròniques, i a un conjunt de factors que incideixen negativament sobre la població infantil dels països en desenvolupament i les àrees marginals dels desenvolupats. avui sembla provat que la derivació social és capaç d’originar una disminució del creixement i desenvolupament a causa d’un dèficit d’hornona del creixement que es corregeix espontàniament quan es separa als nens afectats del mitjà familiar hostil.
Dra. Marta Jubert
Pediatra del Centre Mèdic Atlàntida
Defensor de l’assegurat:
Sr. Jaume Solé Riera
Doctor en Dret, en l’especialitat de Dret Processal
Professor titular numerari a la Universitat Pompeu Fabra.
Correu electrònic: [email protected]
