Josep Anton Parache s’acaba de jubilar. Després de gairebé 50 anys al Grup Atlàntida, dels quals més de 25 com a director general, ha viscut de tot en el sector de les assegurances i és molt crític amb la guerra de preus que es viu actualment. Però davant d’això, diu, Atlàntida ha fet una aposta sòlida i exitosa per diversificar-se gràcies a uns lideratges responsables i a un equip de professionals molt potent. “Ens acostem al 95è aniversari, però estic convençut que podem arribar als 150 anys”, assegura. Per aconseguir-ho, cal mantenir les senyes d’identitat d’Atlàntida: tracte exquisit, servei professional, innovació, preus ajustats i, sobretot, passió per la feina ben feta.

Àudio complet de l’entrevista:

La teva vocació era dedicar-te a les Belles Arts. Com vas acabar treballant a Atlàntida?

Doncs, mira, a Atlàntida vaig venir-hi per l’horari. A les companyies d’assegurances es treballava de 8 a 3. Jo volia estudiar Dret i treballant a Atlàntida podia plegar una miqueta abans, cap a les 14:30. Gràcies a aquest horari vaig entrar a Atlàntida l’any 1975 amb 18 anyets.

Com era Atlàntida el 1975?

Molt entranyable. Atlàntida era una empresa familiar molt entranyable i amb un ambient increïble. Al capdavant hi havia el senyor Josep Rabassa, en pau descansi. Una persona amb molt carisma que va ser qui em va ensenyar tot el que he après en l’àmbit professional: la cultura d’empresa, la forma de ser, la forma de parlar amb els assegurats… Sabíem cada assegurat la persona que era, quina família era, o sigui coneixíem tots els assegurats gairebé… Abans, als estius, havia treballat en una armeria i en un banc i a Atlàntida vaig veure que era diferent. Vaig anar evolucionant, evolucionant, evolucionant… fins avui.

Quan vas començar, què feies?

Jo em dedicava a repassar les factures del laboratori d’anàlisis i d’atendre el públic. Quan venia una persona, havia de sortir per autoritzar-li el servei que necessitava. La facturació del laboratori era bastant important, bastant grossa, i jo feia la facturació d’entrada. Aquesta va ser la primera feina que vaig fer.

Després què vas fer? Perquè entenc que has anat pujant fins a arribar a ser director general, has fet tota la teva carrera aquí dins.

A veure… vaig anar a la mili. Perquè vegis l’empresa com era, a l’època quan jo vaig fer la mili, si portaves dos anys a l’empresa, et pagaven el 50% del sou i aquí em van pagar el 100%. Quan vaig tornar de la mili, en comptes de fer la facturació del tema de laboratoris i atendre el públic, llavors ja vaig fer els canvis: de domicili, de metge, de pòlissa i tota la qüestió administrativa vaig passar a fer-la, conjuntament amb el meu cap, el Francesc Isern, i vaig passar també a comptabilitat des del punt de vista de caixa. O sigui, jo pagava als metges i als proveïdors. Es tractava d’un tema de responsabilitat perquè molts pagaments eren en metàl·lic. Vaig anar progressant a l’empresa i quan vaig acabar la carrera i feia 5 o 6 anys que treballava a Atlàntida, em van oferir fer un pla de carrera i ocupar el lloc del senyor Rabassa.

“Ja ho veus, no he canviat.

Li vaig agafar el gustillo a Atlàntida i fins avui”

T’ho van oferir que eres molt jovenet encara?

Sí, sí. Al principi ell no va deixar el càrrec. Però amb 28 anys o 29, ja en vam parlar. Fins llavors, jo em pensava que quan acabés la carrera muntaria un bufet amb alguns companys de la facultat. Però ja m’havia casat. Ho vam parlar amb la dona i vaig dir-me “i perquè no? Sempre seré a temps de canviar”.  Però, ja ho veus, no he canviat. Li vaig agafar “gustillo” i fins avui.

Quan vas començar a fer de director general?

L’any 85 o 86 em van donar poders i el 92 em van nomenar director general.

Per tant, has estat més de 25 anys de director general. En tots aquests anys com ha canviat el sector de les assegurances de salut?

Ha canviat molt, molt, però com la societat en general, perquè tot ha canviat moltíssim. Potser el canvi més gran és la guerra de preus que estem vivint. Abans el tracte amb els metges de totes les asseguradores era exquisit, ara la majoria viuen a expenses del metge. La filosofia de les grans companyies és pagar menys per guanyar més i per això moltes paguen als professionals a pes, que dic jo. Com a conseqüència les asseguradores no trobem professionals. La gent jove se’n va fora d’Espanya, perquè aquí no es guanya la vida, o se la guanya malament, en comparació amb l’esforç que ha de fer, tant per la qüestió dels estudis com per la qüestió professional, de formació permanent, i això fa que l’ambient s’hagi enrarit. A més, moltes fan pràctiques de competència deslleial amb pòlisses a preus irrisoris.

Precisament l’atenció a l’assegurat també ha sigut sempre un dels trets que Atlàntida ha cuidat molt.

A Atlàntida el tracte continua sent igual: exquisit. Gairebé coneixem a cada assegurat, tenim un equip de quatre persones, la Jenni, la Joanna, el Jordi i la Núria, que els atenen personalment. Nosaltres pensem que la diferència entre els grans i Atlàntida és el tracte. Per això, intentem que sigui exquisit. En funció de la situació i de les circumstàncies, estudiem totes les demandes i si és al nostre abast hi donem resposta. Volem fomentar el boca-orella i això ho fem amb l’atenció a l’assegurat. Aquesta atenció es cuida des del primer moment. I això com es fa? Doncs amb el tracte, informant-lo correctament, atenent-lo, estant pendent d’ell per si té alguna necessitat. En una paraula, estant-hi a sobre.

“Mas d’Anglí va anar tan bé

que es va convertir en referent del sector”

De fet, Atlàntida és de les poques companyies familiars de Barcelona que queden, totes han estat absorbides…

Ni més ni menys. Per evitar l’absorció a Atlàntida el que hem fet és diversificar. Com a companyia familiar, nosaltres no podem fer les mateixes polítiques agressives de les grans asseguradores perquè hauríem de plegar, ja que els números no ens sortirien. Nosaltres intentem, per exemple, no aplicar puges desmesurades als assegurats més grans. A mi m’han arribat a explicar augments de 80 i 100 euros en altres companyies, però per molt que hi hagi una major sinistralitat, cal fer aquests augments? Nosaltres pensem que no i per això en el seu dia vam ser pioners amb la pòlissa Gran Class per a gent gran,  que permet donar cobertura a persones grans a un preu molt ajustat.

Ara ens parlaves una mica de què per no ser absorbits vau optar per diversificar. Explica una mica aquesta política de diversificació.

Quan vam acabar de pagar el centre mèdic contigu, que era un servei de radiodiagnòstic, el Consell d’Administració va plantejar la possibilitat d’invertir en residències de la tercera edat. La nostra voluntat era oferir cobertures globals a l’assegurat, que incloguessin tot el cicle vital, des del naixement fins a la mort, i les residències de tercera edat encaixaven perfectament.  A partir d’aquí va ser buscar espais que fossin òptims, idonis, perquè volíem una residència urbana, per la qüestió de la proximitat amb la família, i que així, l’avi estés ben atès, però al mateix temps la família pogués venir a visitar-lo constantment. I vam trobar Mas d’Anglí, on vam obrir la nostra primera residència.

I ara ja en teniu 3!

Mas d’Anglí va anar tan bé que es va convertir en referent del sector i els mateixos arquitectes ens van oferir l’opció de Mas Piteu. Com que la de Mas d’Anglí ens anava tan bé vam acceptar i ja fa uns 10 anys si fa no fa que tenim Mas Piteu i també súpercontents. L’èxit va ser total.

I ara acabeu d’obrir Maragall…

Amb Maragall ara tenim una residència de 5 estrelles superior, una altra de 5 estrelles i una altra de 4 estrelles. Totes tres amb una atenció que és exquisida. Per això ens va molt bé. 

“A Atlàntida sempre pensem en com donar resposta a totes les necessitats de la salut”

Però les residències no són l’únic sector on us heu diversificat…

Ens vam adonar que hi ha persones que abans d’ingressar a una residència volen ser ateses al seu domicili i per això vam muntar Dependentia. Després vam obrir la Clínica Dental, la Clínica Estètica i Medicina Lliure, el servei de psicosalut…

De fet, sempre esteu pensant en com ajudar i com millorar l’atenció a les persones, d’aquesta visió global que comentes, que és molt marca de la casa…

Exacte. A Atlàntida sempre pensem a donar resposta a totes les necessitats que puguin tenir les persones vinculades amb la salut.

I ara, com veus el futur d’Atlàntida?

Jo el veig fantàstic. Sempre que continuem amb el bon servei i el bon tracte als assegurats tindrem clients ja sigui a l’asseguradora, a les residències, a les clíniques o a Dependentia. Al grup, una empresa dona suport a l’altra, son vasos comunicants. Així doncs, veig un futur halagüeño. Ens acostem al 95è aniversari, però estic convençut que podem arribar als 150 anys. Avui, la supervivència de les empreses és complicada, però si som innovadors, donem un bon servei a un preu ajustat i tenim voluntat, doncs jo penso que tenim molt camí a fer perquè tenim un equip que és un dream team, millor que el Barça.

Quines innovacions creus que veurem en el món de les assegurances en els propers anys?

Una que ja ha arribat és la teleassistència. Al quadre facultatiu d’Atlàntida ja tenim atenció d’urgència en teleassistència. I una altra de molt important serà la telemedicina. Ja hem començat a veure robots com el Da Vinci fent operacions a distància i això anirà més. Anem cap a la tecnificació en grau superlatiu. 

I en l’àmbit de salut en general, com a grup global que sou, com veus la salut i el benestar de les persones?

La salut i el benestar de les persones s’ha convertit en una inquietud social. S’ha allargat l’esperança de vida i ens agrada viure molt, ens agrada viure més, ens agrada viure bé, ens agrada viure amb qualitat. I aquest viure amb qualitat vol dir recursos, vol dir mitjans, vol dir servei. I aquest servei és el que pot oferir Atlàntida. Per donar resposta a aquestes necessitats hem de mirar a veure quines són les necessitats de l’assegurat en totes les etapes de la seva vida i donar-li solucions. Un clar exemple, és la Clínica Estètica Atlàntida. Una de les grans tendències actuals és la cura de la imatge i per això vam obrir la Clínica Estètica i vam crear la primera pòlissa d’estètica del mercat.

“Sempre he intentat inculcar la visió d’equip,

no la individualitat”

D’aquests quasi 50 anys que has estat a Atlàntida, quins records te n’emportes?

Els records del senyor Rabassa, la humanitat, com parlava amb els assegurats, com parlava amb els metges. Després els companys… Atlàntida per mi és com una família i trobaré a faltar els membres d’aquesta família.  A la celebració del meu comiat van venir persones jubilades ja fa anys i tots recorden el tracte, els companys, la camaraderia… Com a director general, sempre he parlat d’equip, sempre he intentat inculcar el tema equip, no la individualitat. L’equip fa que siguis més fort i fa que estiguis més resguardat de tot perquè tens una família. 

Clar, dins d’aquesta família, els assegurats en són uns membres més. Com ha sigut el teu tracte amb les persones assegurades tots aquests anys?

Sempre, sempre he tingut la porta oberta als assegurats per qualsevol cosa que poguessin necessitar. No m’he amagat mai ni he negat una entrevista o una visita. Aquesta filosofia m’ha permès fins i tot fer amistat amb alguns assegurats. Recordo un assegurat que va venir a posar una demanda perquè el dermatòleg no l’havia atès com ell pensava i havia tingut un problema que s’havia esdevingut en un carcinoma. Bé, doncs amb aquell senyor, amb el temps, gràcies a la solució que li vam oferir, vam acabar que, de tant en tant ,ens vèiem i anàvem a dinar junts. Aquest és un exemple, però en puc explicar molts més d’assegurats agraïts amb els quals acabaves fent amistat. 

Què t’agradaria dir-los als assegurats com a comiat?

Que si no ho he fet millor és perquè no n’he sabut.