Les pedres als ronyons poden causar un dolor intens i fortes molèsties. La litotrípsia, o litotrícia, ofereix una solució eficaç i menys invasiva que la cirurgia per trencar-les i millorar la qualitat de vida dels qui les pateixen. Bàsicament, aquesta tècnica consisteix a fer miques les pedres del ronyó i de part de l’urèter perquè puguin ser expulsades més fàcilment a l’orinar.
Les pedres als ronyons es formen a causa de la concentració excessiva de substàncies minerals com el calci, el fosfat i l’àcid úric a l’orina. Aquests minerals poden cristal·litzar i agrupar-se per formar pedres. Diversos factors com la manca d’hidratació, una dieta rica en sal i proteïnes, o el consum d’aigües massa calcificades, així com antecedents familiars, poden augmentar el risc de formació de pedres.
Quins casos justifiquen aquesta tècnica
La litotrípsia és una opció viable per als pacients amb pedres als ronyons de mida adequada: les de mida menor a 2 cm són les candidates ideals. Aquesta tècnica pot ser particularment útil en situacions on les pedres causen dolor intens o obstrucció de l’urèter, dificultant el flux d’orina.
Hi ha diverses formes de realitzar una litotrípsia, les més comunes són:
1. Litotrípsia Extracorpòria per Ones de Xoc (LEOX): Ones de xoc generades externament es dirigeixen cap a les pedres per trencar-les en fragments més petits. Aquest és el procediment més habitual.
2. Litotrípsia Intracorpòria Làser: Un làser és utilitzat per fragmentar les pedres. Aquesta tècnica pot ser més precisa i eficaç en alguns casos.
3. Litotrípsia Intracorpòria per Ones de Xoc (LIOX): Les ones de xoc són generades dins del cos, dirigides a les pedres.
Per fer la prova, no cal una preparació específica, però és possible que es doni al pacient algun medicament per al dolor o per ajudar-lo a relaxar-se. En alguns casos, també es pot administrar anestèsia. Sí que cal informar el metge dels medicaments que es puguin estar prenent, sobretot si interfereixen en la coagulació de la sang.
Segur, però amb alguns riscos
La litotrípsia és un procediment segur i efectiu, que sol durar al voltant d’una hora i que es realitza sense necessitat d’incisions quirúrgiques obertes. Però pot tenir alguns riscos per als pacients: dolor de lleu a moderat després del procediment, sang a l’orina, contusions i la possibilitat que els fragments de les pedres causin obstrucció temporal de l’urèter. En algun cas, també es pot produir infecció renal. Els pacients poden necessitar analgèsics durant alguns dies després del procediment.
En alguns casos, pot ser necessària més d’una litotrípsia per tractar les pedres de manera eficaç. No obstant això, el nombre de litotrípsies consecutives i els intervals entre elles varien segons les característiques individuals de cada pacient i la seva salut general. El metge prendrà aquestes decisions basant-se en la seva situació específica.
Dr. Carles Rabassa, Centre Mèdic Atlàntida
