Si practiques exercici físic de manera regular és probable que, alguna vegada, t’hagis lesionat. Entre les lesions esportives més comunes destaquen els esquinços i els trencaments fibril·lars. Avui t’ensenyem com prevenir-les.

Les lesions esportives són les que tenen lloc, en la majoria de casos, durant la pràctica esportiva o d’exercici físic. Entre les més habituals destaquen els esquinços, les torçades i els trencaments fibril·lars, musculars o de menisc.

Es poden patir a qualsevol part del cos, com ara el canell, el genoll, l’espatlla o el colze. Si les lesions esportives estan relacionades amb els músculs o els lligaments, solen estar causades per un sobreesforç. En canvi, les articulacions són més propenses a lesionar-se si els músculs o els lligaments són dèbils.

Moltes d’aquestes lesions esportives es poden evitar. Un gran nombre dels problemes apareixen perquè no s’ha escalfat abans, no s’ha fet servir l’equip apropiat per a l’esport en qüestió o s’ha fet un sobreesforç innecessari. També hi influeixen altres aspectes, com ara la constitució corporal de cada persona, la seva edat o el seu estat de salut general.

Tipus de lesions esportives

Cada vegada són més les persones que practiquen algun tipus d’exercici de manera regular. Actualment, ningú no dubta dels avantatges de l’entrenament de força o de les sessions càrdio als gimnasos. Practicar exercici és molt beneficiós, sempre que es faci de manera correcta. No fer servir la roba adequada o aixecar més pes del que el cos resisteix pot comportar problemes de salut. 

Entre els tipus de lesions esportives més comunes destaquen aquests tres: 

1. Lesions musculars. Estan causades per traumatismes, mals moviments o un sobreesforç muscular. Hi trobem els esquinços, els trencaments fibril·lars i les rampes. 
2. Lesions tendinoses. Estan causades per la repetició de mals moviments. Engloben diversos tipus, com ara la tendinitis –una de les lesions esportives més habituals–, la tendinosi i el trencament de tendó. 
3. Lesions articulars. Afecten els ossos, els cartílags, la membrana sinovial i les burses. Les lesions articulars òssies poden ser fractures, amb el trencament de l’os, o luxacions. Altres lesions habituals són la sinovitis, és a dir, una irritació de la membrana sinovial a causa d’un cop, una torçada o una mala postura; i la bursitis, la inflamació de la bossa, que pot arribar a ser crònica.

Més enllà d’aquesta classificació, les malalties associades a l’esport també es poden dividir en dos tipus més:

• Lesions esportives agudes: són les que passen de sobte mentre es fa esport. Per exemple, una fractura d’ossos. Els símptomes són un dolor sobtat i intens, inflor o no poder moure bé una articulació. 
• Lesions esportives cròniques: són les que es produeixen després de practicar un esport durant molt de temps i de repetir una vegada i una altra els mateixos moviments. Es nota dolor quan s’està en moviment o quan es descansa. 

Com evitar les lesions esportives

Fer esport té molts beneficis per a la salut, però s’ha de practicar de manera segura i controlada. També s’ha d’adaptar a l’estat de salut de les persones i a la seva edat, i deixar-se assessorar per experts.

L’esport és bo a qualsevol edat i en qualsevol etapa. Va molt bé, per exemple, fer esport durant l’embaràs o moure’s cada dia si es tenen més de 65 anys. Només s’han d’adequar la intensitat i els moviments per evitar que aquesta bona pràctica derivi en lesions esportives o malalties i molèsties. 

Perquè sí, té beneficis per a la salut, però, quan es fa esport, també s’exposa el cos a patir certes lesions. Per això és important posar el focus en les mesures de prevenció.

Entre les mesures preventives principals destaquen:

1. Escalfar i preparar el cos sempre abans de fer esport.
2. Evitar que es refredi i deixar de practicar exercici en sec.
3. Estirar després de la pràctica esportiva.
4. Assegurar una hidratació correcta.
5. Seguir una alimentació equilibrada i adequada. 

Diagnòstic i tractament de les lesions esportives

Un cop lesionat, l’esportista ha de deixar de fer exercici. Per a un bon diagnòstic de la patologia, és important conèixer com i on s’ha produït la lesió i el tipus d’activitat esportiva que es feia. El metge també ha de conèixer possibles canvis en la intensitat de la pràctica esportiva, lesions anteriors, etc.

Si s’haguessin de fer proves diagnòstiques, aquestes són les més importants:

• Radiografia
• Tomografia computaritzada
• Ressonància magnètica
• Ecografia
• Densitometria òssia

Pel que fa al tractament, en primer lloc, es pot alleujar el dolor amb repòs i gel, i així reduir també la inflamació. Entre els tractaments comuns, trobem la fisioteràpia, la rehabilitació, la prescripció d’analgèsics i la immobilització de la zona del cos. En última instància, hi ha certes lesions esportives greus que s’han d’operar.

Després del tractament adequat, la majoria de persones torna a la seva vida habitual i no té conseqüències importants per a la salut.

Una assegurança de salut per a esportistes

Atlàntida Seguros té una assegurança de salut dissenyada específicament perquè els esportistes puguin practicar, entrenar i competir amb la tranquil·litat d’estar protegits. Infinity Sport està disponible en dues versions: amb copagament i sense. En tots dos casos, per mitjà d’aquesta pòlissa, Atlàntida posa al servei dels assegurats tots els seus serveis mèdics i sanitaris i inclou prestacions com ara revisió mèdica esportiva anual i sessions gratuïtes de fisioteràpia.